L'entrada Teràpia Craneo-Sacral amb Nadons ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

 Existeix un percentatge molt reduït de casos on la resolució del tractament no és complerta depenent de factors com l’edat, el temps que feia que tenien el problema…tot i que la millora és important.

L'entrada Tractament de fisioteràpia de la incontinència d’orina i els trastorns del sòl pelvià ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

L'entrada Cómo reeducar el suelo pélvico ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

L’arribada tan desitjada d’un fill desprès de la llarga…

L'entrada Reeduca el Sòl Pelvià Despres del Part ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

Després d’un part l’abdomen d’una dona…

L'entrada Enforteix el Sòl Pelvià Abans del Part ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

Pot fer-se per prevenció i prendre més consciència de les zones tenses del nostre cos o bé amb una finalitat autocurativa, terapèutica ( abans he nombrat els els diversos efectes que pot tenir). Sempre respectant la nostre respiració i el dolor que es poguem tenir a una o altre zona.
Pot fer-se automasatge a qualsevol part del cos al coll, amb tota la mà oberta podem passar.la més o meys energicament a un o altre costat, fins a les zones altes de les espatlles- els trapezis. Al tòrax, fent passades transversals seguint les costelles i longitudinals seguint l’esternó, acabant amb moviments més profunds circulars, i reseguint la revora més baixa de les costelles, aquest massatge ens pot ajudar a respirar millor, sentir més amplitud a la caixa toràcica, en moments de molt tensió quan tenim tendència a bloquejar la respiració. També és interesant a les persones que tenen problemes d’artrosis i artritis a les articulacions de les mans que facin un massatge suau circular al voltant de cadauna de les articulacions dels diferents dits, deixant.los molt relaxats, i fer un massatge longitudinal al palmell de la mà entre els metatarsians, poden acompanyar aquest massatge amb un movimens molt suaus sense cap tipus de força ni resistència imitant tocar un piano, obrint i tancant els dits de la mà de forma alternativa fent petits moviments circulars amb el canell.
La constància de fer aquests exercicis diaris pot evitar i minvar deformitats, dolor, rampes…

L’automassatge a la cara i el cap . A la cara des del front com si ens acaronessim suament amb una mà i l’altre, amb el dit polze i l ‘índex resseguirem les celles fent petits pessics, estimulant aquesta zona i al final de la cella farem un petits moviment circulars, farem moviments circulars a la mandívula i longitudinals a costat i costat del nas acabant amb petites pressions o pessics al voltant de tota la barbeta. Al cap, amb les mans obertes amb la part més distal dels dits mobilitzem la pell que envolta el cap per tant tota la cabellera, en diferents direccions. Farem petits pressions amb els dits seguint una línia imaginària de davant al front a darrera el clatell. Al acabar passem per darrera els orelles i finalment podem agafar els cabells des de l’arrel i estirar.los suaument. Aquest massatge pot relaxar una tensió o un inici de mal de cap, reduir la sensació de cansament, afavorir la concentració i la claretat. Millorar l’expressió del rostre.

A part de les mans podem fer automasatge amb diversos materials, a les zones més difícils  d’arribar manualment. Els materials que s’utilitzen són pilotes de tenis, de suro petites, d’escuma de diferetns tamanys, pals de fusta , rulus de cartró gruixut o de fusta…
Amb una pilota de tenis col.locada entre la nostra columna i una paret podem fer moviments longitudinals des de la part més alt a la més baixa, utilitzant les nostres cames per a pujar i baixar la pilota, a costat i costat de la columna pujant i baixant, mai pressionar sobre els apòfisis espinoses de les vèrtebres. Podem mantenir la pilota en un punt on notem més tensió muscular. També podem fer massatge als músculs profunds de la pelvis i al gluti amb la pilota i la paret fent moviment circulars al gluti i petites pressions a la zona mija de la natja. Aquest massatge té una acció muscular molt profunda descontracturant de la musculatura i millora les sobrecàrregues musculars i dolors muculars a la zona de les lumbars, la pelvis i extremitats inferiors.
A la zona de la plana dels peus, sabem que hi ha molt punts reflexes de tot el cos i és una zona que manté tot el pes del nostre cos, i podem fer massatge recolzant el nostre pes damunt la pilota  de tenis de manera que apretant.la a terra resseguim tota la planta dels peu, la part interna i externa, fem petites pressions a la zona mitja del peu i al taló, aquest massatge és molt beneficiós,  perquè els efectes arriben a tot el cos d’una manera molt profunda a través d’una relaxació músculo-fascial, reposiciona el cos a la postura de bipedestació per a buscar un bon equilibri contra la gravetat, allibera la tensió de tota la cadena muscular posterior. Aquests massatges amb la pilota de tenis són dolorosos i profunds, el dolor sempre s’ha de poder controlor amb la respiració o bé no reduint la pressió.
Inicialment l’automassatge manual està indicat en qualsevol persona, només les tècniques de pressió, percusió i en algunes zones les d’amassament poden està contraindicades en persones que tingui problemes circulatoris i prenguin medicació per la circulació tipus anticoagulants.
Inicialment l’automasatge ha de ser agradable, tot i que pot ser que alguna tècnica no ho sigui els primers dies. En cas que el dolor continu s’aconsella parar, i si sempre molesta aquella mateixa zona, demanar conscell a un professional, fisioterapeuta. Un professional podrà inidicar quin tipus d’automassatge és el més indicat o bé desaconsellar-lo, en cas de dolor. Si el dolor cedeix pot seguir fent el massatge o bé canvia de intensitat, en tot cas sempre ha de ser una sensació que el cos pot controlar i permet estar sense tensió i respirant.
L’automassatge és una eina de autotractament tot i que en el cas d’un dolor o molestia que persisteixi s’aconsella assessorar-se amb un professional indicat, tal i com hem indicat.

No cal utilitzar cap tipus de crema especial, però si es pot fer servir un oli relaxant, oli d’atmetlles dolces amb escència de romani o altres preperats amb aplicacions específiques…cremes que portin àrnica, hipèric… (pel dolor muscular)
Gemma Solà Noguer. Fisioterapeuta ( 1992) , Rpgista i professora de fisioteràpia a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí, especialitzada en diverses tècniques globals de teràpia manual, tècniques de reeducació posturals, de consciència corporal i reeducació del sòl pelvià.

L'entrada Automassatge ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

L'entrada L’Escoliosi i el Creixament ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

L'entrada Tinc un bon hàbit postural? ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

  Amb el temps el cos acumula tensions per les postures que ha adoptat, la manera de moure’ns i fins i tot per les emocions que vivim.

L'entrada Recuperar l’elasticitat: estiraments de cadenes musculars ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.

Després del part, sense adonar-se’n, la mare dedica tota la atenció al fill/a. Però….. i la mare? Quan la mare ha d’adaptar-se a la nova situació a casa i a la vida social, el seu cos no sempre respon com abans del part; l’abdomen està més feble, poden aparèixer més problemes de restrenyiment, dolor al còccix, lleugeres pèrdues d’orina o gasos, dolor o por a iniciar les relacions sexuals, sensació de pes o dolor abdominal…

Què passa amb tota la musculatura de l’abdomen que s’ha distès? Tornarà al seu lloc ? I els músculs del terra de la pelvis, estan igualment forts com abans del part? Es recuperaran sols?
La majoria de dones el primer lloc on recorren és a un gimnàs o un centre d’estètica amb la intenció de millorar la figura estètica, però no és això el més important, la situació pot empitjorar si inicialment no es fa una recuperació dels músculs del sòl pèlvic.

L’embaràs
Els canvis al cos de la dona durant aquests 9 mesos són progressius i continus. A nivell estructural la zona pèlvica i abdominal és la que més canvien de forma, tamany, biomecànica. La pelvis, el sacre i el còccix, conegut per os de la cua, la columna lumbar i l’abdomen s’adapten diàriament als canvis interns, de manera que es mouen . Així , mentre l’úter va creixent, tot el que l’envolta (estructures òssies, lligamentoses i musculars) i protegeix s’adapta als nous canvis d’una forma espectacular, respectant l’anatomia d’aquesta nova vida.
El terra d’aquesta cavitat pèlvica on va creixent el fetus és el perineu. Aquests músculs han de ser prou tònics ( forts) per a mantenir en tot moment la bufeta , el recte i tot el pes de l’úter mentre creix amb el fetus. No només han de ser forts per a mantenir i protegir i garantir la funció del òrgans dins la pelvis, també ha de poder-los mantenir quan la dona agafa pes, fa un esforç, un esternut, salta… Per assegurar que els canvis estructurals durant l’embaràs són els correctes i garantir el treball i la tonicitat d’aquesta musculatura és imprescindible que, sobretot durant els darrers mesos de l’embaràs, la dona faci uns exercicis de tota la zona pèlvica i lumbar per a facilitar totes les adaptacions i moviments que la pelvis fa durant aquests mesos.
També exercicis per enfortir la musculatura del perineu per prevenir qualsevol pèrdua de força o flaccidesa degut al pes i la pressió que reben aquests músculs.
Per tal de fer els exercicis de forma correcte i eficaç , s’han de fer de forma conscient. Cal explorar la zona que s’ha de treballar, i fer els exercicis de forma conscient combinats amb una respiració i posició adequada.
No totes les dones saben contraure els músculs del perineu. És important comprovar que en saben. Una llevadora, ginecòleg/a o fisioterapeuta especialitzat/da en sòl pèlvic, pot valorar la força del perineu, i en cas necessari amb l’ajuda del/la fisioterapeuta es pot fer un tractament d’aquesta musculatura durant l’embaràs.

El part
Durant el part el fetus, passa pel canal del part. Aquest canal està format per la musculatura del terra pèlvic i pels ossos de la pelvis ( ilíacs i sacre). Si la musculatura del terra de la pelvis és molt forta i molt elàstica , facilitarà el moment de l’expulsió en el part la sortida del fetus, per això cal preparar-la durant l’embaràs mitjançant uns exercicis adequats i també un massatge del perineu per tornar més elàstica la musculatura.

El post-part
Després del part cal tenir una especial atenció a la musculatura del perineu.El perineu pateix distensió molt important durant el part.
Ocasionalment el part és instrumentat per fòrceps o ventoses, per tant més traumàtic pel perineu fent més llarga la seva recuperació.
En els casos que es fa una episiotomia hem de tenir en compte que la cicatriu necessitarà el seu procés de recuperació per restablir la integritat dels teixits. Serà important elastificar els teixits de la cicatriu amb un massatge per tal que la cicatriu no ocasioni dolor o altres seqüeles.
D’altres vegades degut a la dificultat de la sortida del fetus (segons el pes o la constitució de la pelvis de la mare) la musculatura del perineu pateix un sobreestirament i s’esquinça o bé el còccix (que fa de punt d’anclatge de la musculatura del perineu ) es luxa.
El perineu després del part es troba molt dèbil i sense força degut a tots els esforços que es fan al moment de sortir el fetus i a la manipulació del part. Generalment l’espai vaginal queda durant uns dies més obert.
Ja des del primer dia després del part les mares poden començar a contraure aquesta musculatura del perineu. Les contraccions seran molt suaus i no faran masses repeticions…Inicialment poden tenir una sensació dolorosa o bé no sentir ni ser massa conscients de la contracció.
El cos és molt savi i just després del part inicia un procés de recuperació natural intern retornant a l’estat anterior al embaràs amb uns 3 mesos. Però quan el perineu ha patit en l’embaràs o en el part, fins i tot depenent de l’estat d’aquesta musculatura abans del l’embaràs. La seva recuperació no és prou funcional de manera que poden quedar seqüeles com una incontinència urinària o una pèrdua de gasos o de fempta o restrenyiment, aquests símptomes poden ser passatgers i durar unes 3 setmanes desprès del part, que podem considerar-los com a normals fins que la musculatura torna a trobar un equilibri. Si es mantenen es consideren patològics i és recomana un tractament de fisioteràpia de sòl pèlvic.
A part d’aquests símptomes, que poden semblar normals i no ho són a partir de les 4 setmanes del part, poden afegir-se altres problemes com obertura de la vagina, un descens de la bufeta o de l’úter (prolapse), dolor abdominal baix, dolor al còccix, dolor i pèrdua de sensibilitat a les relacions sexuals , infeccions urinàries repetides, …
Algunes dones comencen a fer vida normal sense cap símptoma, però als pocs dies d’ iniciar les activitats esportives (quan es tracte d’esport que la seva pràctica comporti saltar- aeròbic, steps, footing… o bé fer abdominals) comencen a tenir pèrdues d’orina, o dolor abdominal baix o bé un descens de la bufeta… Quan això passa ens indica que els músculs del perineu no estan prou forts per a fer la funció de poder mantenir la bufeta, l´úter i el recte al seu lloc. Algunes dones pensen que aquests símptomes són normal, fins i tot ho consulten al metge i algunes vegades també ho considera normal, o bé no ho consulten per vergonya, o bé perquè no hi donen massa importància en un primer fill/a .
El perineu després del part ha de tornar a recuperar la seva força per a poder fer la funció de mantenir els òrgans i prevenir qualsevol d’aquest símptomes que no són en cap moment normals i tot i que poden semblar petits i insignificants trastorns poden produir canvis la vida d’una dona. No només la qualitat de vida per haver de portar una compresa per les pèrdues d’orina, potser per dolor al mantenir relacions i pèrdua de sensibilitat. Tot això comporta una autoestima més baixa, una preocupació que repercuteix a nivell efectiu i també a nivell de la parella o a nivell social. Aquests problemes es poden evitar fent una bona reeducació després del part, tot i no tenir cap símptoma.
A vegades no som conscients de cap símptoma dels descrits anteriorment després d’un primer part i poden aparèixer molt significativament durant el segon, perquè el primer no va recuperar-se bé. Aleshores la recuperació és encara més complicada.

La símptomatología, o les seqüeles del part poden manifestar-se a la menopausa, sobretot pèrdues d’orina i/o prolapses, de manera que fins aleshores no s’han manifestat fins que hi ha un canvi hormonal, que comporta la menopausa, a nivell dels perineu que fa que la musculatura perdi irrigació sanguínia i es torna més rígida perden força.
És imprescindible treballar aquesta musculatura de forma correcte i enfortir-la, i evitar qualsevol disfunció .
El perineu s’ha d’enfortir sempre abans de treballar els abdominals, fins i tot abans de fer gimnàstica passiva dels abdominals.
Durant l’embaràs la musculatura que envolta l’abdomen s’estira i es distén. Quan parlem dels músculs que envolten l’abdomen no volem dir només els rectes abdominals que tothom coneix, hi ha un múscul molt més important que aquest que és el transvers de l’abdomen, el que envolta tot l’abdomen i ens fa de faixa natural dels nostre cos. Per tant si tinguéssim aquest múscul prou fort tota la vida no tindríem gens de panxa i portaríem la faixa tot el dia posada. Podem pensar doncs que aquest múscul durant l’embaràs es distén moltíssim però alhora fa la funció de mantenir la panxa. Desprès del part és importantíssim que torni a recuperar la seva forma normal i tot i que hem explicat que existeix el procés de recuperació natural algunes vegades aquest múscul necessita un treball precís i sobretot quan aquest múscul està feble no convé fer abdominals clàssics, perquè ens poden provocar una pèrdua d’orina o un descens de bufeta.

Què podria passar amb el temps en cas de no enfortir el perineu?
– És normal que durant uns dies, després del part, i degut a la flaccidesa de la musculatura del perineu sigui dificultós contenir-se la orina, però si el perineu no es reeduca bé mitjançant uns exercicis específics pot quedar una incapacitat per a retenir la orina, al riure, saltar, córrer…
– La bufeta, el recte i l’úter poden baixar, de manera que un descens d’aquests òrgans pot causar moltes anomalies i fins i tot cirurgia.
– Podem trobar-nos amb disfuncions o problemes sexuals.
– Una baixa autoestima

Els/les fisioterapeutesespecialitzats/des en sòl pèlvic ofereixen a les dones que ho desitgin un programa de treball de la musculatura del perineu.
Consta d’uns exercicis per a reforçar la musculatura i millorar la força, treball de coordinació perineal i abdominal. Inicialment es fa una valoració de l’estat funcional del perineu amb l’ajuda d’uns aparells especials (biofeedback). A partir de la valoració es crea un programa de treball individualitzat, en cas necessari que consta d’un tractament de reeducació perineal mitjançant electroestimulació i biofeedback.
La finalitat és millorar la qualitat de la musculatura, de la vida i prevenir qualsevol patologia en aquest camp.

L'entrada Després del part què? Reeducació del sòl pelvià en el post-part – ha aparegut primer a FisioIntegral - Fisioteràpia i Osteopatia.