Teràpia Craneo-Sacral amb Nadons

Teràpia Craneo-Sacral amb Nadons

La teràpia craneo-sacral és un tractament molt suau i precís que actua sobre les membranes que envolten la medul·la espinal i el cervell. Entre les diferents membranes hi circula el líquid cefaloraquidi. Aquest moviment del líquid es pot percebre, per la mà entrenada del terapeuta, com unes petites pulsacions rítmiques.
En l’adult, els diferents ossos del crani estan units a travès de sutures. Però en el nadó aquestes sutures encara no estan del tot tancades, de manera que només són una zona membranosa: les fontanel.les. Aquestes fontanel·les permeten que, durant el part, el crani del fetus es pugui moldejar sense cap inconvenient per facilitar el pas per la pelvis de la mare.
És la naturalesa l’encarregada de fer que les mesures de la pelvis de la mare i el cap del fetus siguin compatibles. Algunes situacions fan que el crani del nadó estigui sotmès a unes fortes i contínues pressions: un encaixament prematur a la pelvis de la mare, una fase de l’expulssiu en el part … Aquestes compressions provoquen un desequilibri fisiològic i mecànic, entre les membranes i els ossos, que pot deformar el crani del nadó.
Paral.lelament, en el part, degut a algunes maniobres ( a vegades instrumentades amb espàtules, fòrceps…) i a la posició horitzontal de la mare, pot haver-hi un estirament de les membranes que envolten el cervell i la mèdul.la del nadó. Les compressions o sobreestiraments poden provocar una irritació i/o compressió de les estructures nervioses a nivell occipital ( que controla en sistema respiratori i digestiu), i poden donar lloc a disfuncions com refluxes de llet, problemes digestius, problemes de succió, mal de cap, els típics “còlics”…També ens podem trobar amb problemes de irritabilitat, dificultat per l’adaptació dels rítmes son-vigilia, hiperactivitat…
En un 80% de casos tot i existir un problema craneal no es manifesta. Les petites deformitats poden corregir-se de forma espontània, però si persisteixen poden provocar una compressió sobre alguna àrea cerebral i causar petites seqüeles en un futur a una àrea auditiva o óptica, o motriu.
La teràpia craneo-sacre harmonitza la tensió que hi ha a les membranes de les diferents sutures del crani i equibra el ritme del líquit cefaloraquidi (entre el crani i el sacre).

Tallers de Resiliència

Tallers de Resiliència

Resiliència:  EM FA POR ANAR AL PSICÒLEG?

La por és un dels motors més inhibidors del nostre sistema de respostes. La por ens pot aturar o donar força per seguir el camí.

Fem una mirada a les nostres pors. Agafem temps per observar-les, viure-les i acceptar-les. A partir d’una mirada positiva iniciem un nou tipus de resposta… segurament més assertiva.

Tenim un tarannà que molts cops no ens permet anar més lluny. Quan tenim mal de queixal acudim al dentista, si tenim problemes legals a l’advocat… però quan la qüestió toca el llindar dels sentiments, les emocions, els dols… Fugim o busquem eines poc resolutives que ens alliberen momentàniament de la pressió. Com dirien molts autors: fer teràpia requereix d’una gran valentia.

Sovint no es diu, i això es deu a la nostra resiliència, el nostre tipus d’*apegos i rols adquirits al llarg de la nostra vida, que ens aboquen a les diferents respostes. La resiliència lligada a la por, determina unes tipologies de respostes: respecte a la resolució de conflictestraumes no elaborats, patrons poc resolutius, les dificultats dins la nostra xarxa social, l’educació que hem rebut des de petits… I ens porta a un tipus concret de situacions estressants.

Jo entenc la psicologia i el treball terapèutic com un creixement personal, un camí que cada dia anem construint i descabdellant. Quan hi ha un acompanyament professional amb una base de bons tractesempatia, apoderament,  autoestima, consciència. Som capaços de conèixer-nos millor, avançar respostes, ser assertius amb les nostres decisions, trobar la comprensió. Evitar així que baixi la resposta  neuronal i disminueixi el nivell dels neurotransmisors dopamina, Serotonina, Oxitocina…

En un camí sempre hi podem trobar una mica de tot: alegries, pors, angoixa, frustracions… Per això crec fermament amb el concepte de tutor resilient, aquell professional que acompanya a una altra persona al llarg de les seves necessitats terapèutiques i assoleix un nivell de resiliència.

Com enfoquem una por des de la teràpia? Primer hem de reconèixer la nostra por o les nostres pors. Mirar-la dins la història vital, prendre consciència, escoltar les emocions i sensacions que ens provoquen, buscar dins nostre on esta l’escletxa per arribar a desencadenar un canvi significatiu, sentir-se escoltat i acompanyat ens ajuda a trobar-ho.

Dins un treball terapèutic es troba un espai d’escolta, per compartir experiències, coneixements, estratègies. Per apoderar a les persones, podem treballar la relacions familiars, la parentalitat positiva, l’autoestima, coneixement personal, reestructuració vital, elaboració de traumes no resolts i promoure l’emergència de xarxes socials de suport.

Crec fermament que tothom té la capacitat per acudir al psicòleg sense deixar-se influenciar per les pors i mites.

                                                                                                          Fina Trullàs

                                                                                        Psicòloga i Educadora Social

 

Si t’interessa treballar la Resiliència, pots assistir a aquests tallers dirigits per Fina Trullàs un divendres de cada mes des de setembre de 2017 fins a Juny de 2018 de 19h a 21h. Pots fer la inscripció al 972 211 274.