Vina a conèixer l’efecte dels hipopressius al nostre cos:
aprendràs noves postures per reprogramar la teva faixa abdominal i buscar la màxima funcionalitat.
podràs resoldre tots el dubtes que tinguis…tant pràctics com teòrics.
Si vols millorar la tonicitat dels teus abdominals i del sòl pelvià, prevenir prolapses o pèrdues d’orina, millorar la salut de la teva columna, millorar la teva postura global, i molts beneficis més, els hipopressius són adients per a tu.
Cèlia Serra Núm. Col. 9670
Fisioterapeuta especialitzada en Sòl pelvià i gimnàstica hipopressiva.
Actualment es parla molt dels hipopressius i dels seus beneficis, però poques vegades sentim a dir el que poden aportar als homes. Els beneficis per als homes que ho practiquen poden ser varis i és important conèixer-ho.
Què són els hipopressius?
Els exercicis hipopressius o també anomenats gimnàstica abdominal hipopressiva fan referència a una tècnica de treball abdominal, postural, respiratori i muscular, que té múltiples beneficis per a la nostra salut.
En poques paraules, són un conjunt d’exercicis que treballen la musculatura del tranvers abdominal i reforcen el sòl pèlvic. Això s’aconsegueix mitjançant diferents postures i moviments, que s’acompanyen d’un estirament del diafragma.
La diferència principal entre els abdominals tradicionals és que els hipopressius no són perjudicials per la columna vertebral en la zona lumbar, al contrari, ens ajuden a millorar la salut de la columna. També tenen molts altres beneficis que exposarem a continuació.
Els hipopressius estan indicats per a totes les edats. Només són perjudicials en cas d’hipertensió arterial i càrdiopaties.
Quins beneficis tenen per als homes?
Tonificació abdomen sense risc. Redueix el perímetre abdominal
Millora i prevenció dolor lumbar, hèrnies discals i protrusió lumbar i de tota la columna vertebral
Millora de la postura global i la flexibilitat articular i muscular.
Millora la funció sexual.
Millora la inflor abdominal.
Millora rendiment esportiu.
Prevenció hèrnies abdominals i inguinals.
Prevenció i millora hèrnies hiatus.
Millora el restrenyiment.
Millora i prevé les morenes i la fissura anal.
Prevenció hipertròfia de la pròstata, prostatitis.
Millora i prevenció d’incontinència urinària després d’intervenir pròstata.
Prevenció de prolapse rectal.
Millora capacitat pulmonar.
Millor vascularització extremitats inferiors.
Reducció estrès.
L’horari del grup és tots els dilluns a les 18h.
Són grups reduïts i guiats per una fisioterapèuta especialitzada en sòl pelvià.
Si voleu més informació o teniu qualsevol dubte, podeu trucar al centre (972 21 12 74) o bé enviar-nos un correu a info@fisiointegral.org.
L’embaràs i el part poden provocar desequilibris i tensions en el nadó. Donant símptomes com reflexes de llet, irritabilitat, dificultats digestives o “còlics”, postures asimètriques, otitis, dificultats respiratòries, dificultats de succió…
L’osteopatia tracte el desequilibri harmonitzant la tensió mitjançant un tacte molt suau, precís i dirigit.
A Fisiointegral actuem sobre el sistema nerviós, amb un tractament del ritme craneosacral.
Alliberant les tensions de la pelvis, del crani i les membranes cranials, del diafragma i totes les estructures que puguin veure’s afectades.
La teràpia craneo-sacral és un tractament molt suau i precís que actua sobre les membranes que envolten la medul·la espinal i el cervell. Entre les diferents membranes hi circula el líquid cefaloraquidi. Aquest moviment del líquid es pot percebre, per la mà entrenada del terapeuta, com unes petites pulsacions rítmiques.
En l’adult, els diferents ossos del crani estan units a travès de sutures. Però en el nadó aquestes sutures encara no estan del tot tancades, de manera que només són una zona membranosa: les fontanel.les. Aquestes fontanel·les permeten que, durant el part, el crani del fetus es pugui moldejar sense cap inconvenient per facilitar el pas per la pelvis de la mare.
És la naturalesa l’encarregada de fer que les mesures de la pelvis de la mare i el cap del fetus siguin compatibles. Algunes situacions fan que el crani del nadó estigui sotmès a unes fortes i contínues pressions: un encaixament prematur a la pelvis de la mare, una fase de l’expulssiu en el part … Aquestes compressions provoquen un desequilibri fisiològic i mecànic, entre les membranes i els ossos, que pot deformar el crani del nadó.
Paral.lelament, en el part, degut a algunes maniobres ( a vegades instrumentades amb espàtules, fòrceps…) i a la posició horitzontal de la mare, pot haver-hi un estirament de les membranes que envolten el cervell i la mèdul.la del nadó. Les compressions o sobreestiraments poden provocar una irritació i/o compressió de les estructures nervioses a nivell occipital ( que controla en sistema respiratori i digestiu), i poden donar lloc a disfuncions com refluxes de llet, problemes digestius, problemes de succió, mal de cap, els típics “còlics”…També ens podem trobar amb problemes de irritabilitat, dificultat per l’adaptació dels rítmes son-vigilia, hiperactivitat…
En un 80% de casos tot i existir un problema craneal no es manifesta. Les petites deformitats poden corregir-se de forma espontània, però si persisteixen poden provocar una compressió sobre alguna àrea cerebral i causar petites seqüeles en un futur a una àrea auditiva o óptica, o motriu.
La teràpia craneo-sacre harmonitza la tensió que hi ha a les membranes de les diferents sutures del crani i equibra el ritme del líquit cefaloraquidi (entre el crani i el sacre).
La por és un dels motors més inhibidors del nostre sistema de respostes. La por ens pot aturar o donar força per seguir el camí.
Fem una mirada a les nostres pors. Agafem temps per observar-les, viure-les i acceptar-les. A partir d’una mirada positiva iniciem un nou tipus de resposta… segurament més assertiva.
Tenim un tarannà que molts cops no ens permet anar més lluny. Quan tenim mal de queixal acudim al dentista, si tenim problemes legals a l’advocat… però quan la qüestió toca el llindar dels sentiments, les emocions, els dols… Fugim o busquem eines poc resolutives que ens alliberen momentàniament de la pressió. Com dirien molts autors: fer teràpia requereix d’una gran valentia.
Sovint no es diu, i això es deu a la nostra resiliència, el nostre tipus d’*apegos i rols adquirits al llarg de la nostra vida, que ens aboquen a les diferents respostes. La resiliència lligada a la por, determina unes tipologies de respostes: respecte a la resolució de conflictes, traumes no elaborats, patrons poc resolutius, les dificultats dins la nostra xarxa social, l’educació que hem rebut des de petits… I ens porta a un tipus concret de situacions estressants.
Jo entenc la psicologia i el treball terapèutic com un creixement personal, un camí que cada dia anem construint i descabdellant. Quan hi ha un acompanyament professional amb una base de bons tractes, empatia, apoderament,autoestima, consciència. Som capaços de conèixer-nos millor, avançar respostes, ser assertius amb les nostres decisions, trobar la comprensió. Evitar així que baixi la resposta neuronal i disminueixi el nivell dels neurotransmisors dopamina, Serotonina, Oxitocina…
En un camí sempre hi podem trobar una mica de tot: alegries, pors, angoixa, frustracions… Per això crec fermament amb el concepte de tutor resilient, aquell professional que acompanya a una altra persona al llarg de les seves necessitats terapèutiques i assoleix un nivell de resiliència.
Com enfoquem una por des de la teràpia? Primer hem de reconèixer la nostra por o les nostres pors. Mirar-la dins la història vital, prendre consciència, escoltar les emocions i sensacions que ens provoquen, buscar dins nostre on esta l’escletxa per arribar a desencadenar un canvi significatiu, sentir-se escoltat i acompanyat ens ajuda a trobar-ho.
Dins un treball terapèutic es troba un espai d’escolta, per compartir experiències, coneixements, estratègies. Per apoderar a les persones, podem treballar la relacions familiars, la parentalitat positiva, l’autoestima, coneixement personal, reestructuració vital, elaboració de traumes no resolts i promoure l’emergència de xarxes socials de suport.
Crec fermament que tothom té la capacitat per acudir al psicòleg sense deixar-se influenciar per les pors i mites.
Fina Trullàs
Psicòloga i Educadora Social
Si t’interessa treballar la Resiliència, pots assistir a aquests tallers dirigits per Fina Trullàs un divendres de cada mes des de setembre de 2017 fins a Juny de 2018 de 19h a 21h. Pots fer la inscripció al 972 211 274.
Els divendres 5, 12 i 19 de maig a les 19h tindrà lloc el “Taller sobre la resiliència: de la teoria a la pràctica” a càrrec de Fina Trullàs. La resiliència és la capacitat humana de superar traumes i ferides, sortint enfortits dels entrebancs de la vida. En altres paraules, és una manera d’enfocar el que sentim i vivim tot gestionant assertivament.
Dia: Divendres 5, 12 i 19 de maig del 2017
Hora: de 19h a 21h.
Aportació: 45€ (tot el taller)
Lloc: C/ Rutlla, 124, baixos. Girona
Places limitades
Pots fer la inscripció trucant al 972 211 274 o enviant un correu electrònic a info@fisiointegral.org.
Els objectius del taller són:
Contextualitzar la capacitat de resiliència.
Reconèixer els tipus d’apego.
Conèixer dls avantatges de la neuroplasticitat.
Acompanyar en el procés d’empoderament.
Adquirir recursos per enfrontar la vida.
Aquest taller serà pràctic i viscut de manera conscient.
FINA TRULLÀS
L’any 1987 vaig encaminar la meva formació al coneixement de les persones. Sóc educadora social i psicòloga, actualment compagino totes dues tasques.
La meditació i el teatre m’han ajudat en la meva professió. Des de fa quatre anys, estic aprofundint en el concepte de resiliència a partir de la teoria, l’aprenentatge vicari, els bons tractes, l’empatia…
LA RESILIÈNCIA
“Es extraña la forma en que las cosas adquieren sentido cuando terminan(…)” – Boris Cyrulnik (“El amor que nos cura”)
Com som capaços de construir la nostra vida d’adults a partir de la nostra infantesa: amb petits records, sensacions, percepcions viscudes… Relatant així la nostra història vital, per fer front als nous moments. Buscant el confort, la pau i la felicitat. Trobant l’agraïment del viscut.
En el camí hi trobarem la solitud, la ràbia, la incomprensió, les injustícies, les creences, … que a poc a poc anirem modelant per a trobar el sentit de la nostra vida. I així, tot redactant la nostra història, i treien pes al no volgut, anirem sanejant el nostre jo, per donar lloc al compartir i oferir les nostres experiències viscudes. Aprenentatge vicari. El què impregna de sentit la vida i el moment actual des de la consciència. Entomant els canvis, traumes i situacions de crisi acompanyats de la nostra xarxa social. Resolent de manera amigable i creant una tribu de bons tractes, partint de la nostra realitat, els nostres valors, les nostres creences.
“Cuando la infància se disipa, la convertimos en relato, y cuando la vida se muere, descubrimos por qué ha sido preciso vivirla.” – Boris Cyrulnik (“El amor que nos cura”)
El concepte de resiliència primària i secundària va ser encunyat per primer cop per Jorge Barudy, que ha estat i és un dels meus punts de referència en el meu camí professional i personal.
La resiliència primària és una capacitat que tot humà té a desenvolupar. Quan aquesta capacitat no s’ha potenciat des de la infància, tenim una segona oportunitat, cal posar a l’abast eines per adquirir-la a partir d’un procés, obtenint així una resiliència secundària.
Aquest procés, és a dir la resiliència secundària, no és una recepta màgica que es pot comprar o adquirir sense adonar-nos. Cal dedicar-hi temps, ser conscients que cal introduir el concepte de ser resilients en la nostra vida.Tant la resiliència primària com la secundària s’assoleixen amb companyia, no en solitud. El nostre entorn, tant personal com professional, ha de donar l’abonament suficient per a que aquesta llavor creixi. Una xarxa de bons tractes augmenta i potencia tot allò bo que tenim dins nostre, empoderant-nos, donant pas a una fortalesa envers el dia a dia.
Els treballs que proposo tenen com a base els estudis i experiències amb la resiliència, “apego”, neurociències, l’epigènesi, Tao, meditació …..
En resum, muntant un trencaclosques des dels bons tractes, la importància de les xarxes socials, el poder de la paraula, el sentit de l’humor, una mirada observadora, reticències al canvi, introspecció, consciència, independència, iniciativa, creativitat podem així adquirir, assolir i enfortir la resiliència.
Per la qual cosa, proposo endinsar-nos en el treball personal a partir de xerrades, tallers i/o teràpies personalitzades. Tu esculls el teu camí.
XERRADA “COM GESTIONAR EL TRENCACLOSQUES DEL DIA A DIA I LA RESILIÈNCIA”
El passat 17 de març es va celebrar la Xerrada de “Com gestionar el trencaclosques del dia a dia i la Resiliència” a càrrec de Fina Trullàs, on es va parlar sobre com gestionar la resiliència.
